Plou

Seran dies dificils,
Grans camins per recorrer,
Aigua salada als teus ulls,
Però,
Grans somriures,
Mirades iluminades,
I dolçes abraçades,
quan estem junts,

Feliç dia de l'amistat
Oz 

Serrat

Serrat

Hi han altres mons inexplorats,
Altra gent per compartir,
Nuvols blancs en la mirada,
Ales blanques t'envoltan,
Surt a volar,
Impregnat sense desig,
Essent lliure de dolor,
Veient vides no contades,
Ànima de trovador...

; D

Com esta la música més gran dels petits mons?

resplandor d'illes amagades,

llum de vides pasades,

com estan els petits mons de la música?

illes amagades amb resplandor,

vides pasades, llum i color,

sons que venen de dins, 

sortim volan,

 agafa'm la mà,

endinsem-nos al so de La,

vola, 

per molt dificil que sembli,

vola.....

 

 

Miri

Que fariam sense els teus sentits,
amb lo bonic que es saver veure,
els encants més profunds,
les rialles més solejades,
la teva plenitud,

que be ens fas sentir a tots,
amb la teva gratitud inesperada,
el obrir una mà per rebren una altra,
el  abraçar i sentir-se abraçat,
gaudir de tot el que ens dones,

i aqui ens tens meravellats,
endolçint-nos de tant amore,
aprenent la sencillesa,
d'estimar amb tendresa,
amb la dolçor d'un somriure,

obro la mà,
i et veig al davant,

com un angel obra les seves ales....

EM

Eren èpoques de somis,
de mirades profundes,
entre gestos desdibuixats,
jo volia parlar,

a quins ulls havia de mirar?,
que fosin profunds i clars,
era mud però avui ja no,

buscavem darrera les ombres,
entre escots i cuixes,
a forfollons n'hi havia,

i tant sols tu passat el temps,
em despertares les vides amagades,
com un solista trencares el meu silenci,
pintant olis de floretes,

el meu cor compungit,
s'ha refet per moments,
amb abraçades,
i com comuner que vaig ser,
ara soc lliure en la devesa,

tanta tendresa es una flabel.lació,
i sense rasclar el meu cos,
reapareixo en un mon,
on tot em sembla be,

Gràcies per ser com ets....

Sommio tant fort

Així com van passant,
ja els vec,
atrapant-me poc a poc,

aquest sentit,
alla on vaig,
m'estitira més endins,

ara glopeijo,
m'enduc aquella tristor,
que cada dia m'acompanya,

no se quant de temps queda,
i entre llagrima i glopeig,
sommio,

ja s'acaba el dolor,
la desesperança,

encara soc a temps,
d'estimar,
alló que m'agrada,

Diuen que el temps s'atura, quan més depresa vas, 


A mi, i a tots aquells que estimo.....ojala l'any que be estigui aqui









 

MarT

Ja fa temps que pasan les hombres,
quin destí d'anyorança més incert,
i el meu cor es cargola,
per alló que no tinc,
i els ulls fan guspires,
les bromes del present,
tornen a jugar en contra meu,

qui diria que vaig deixar la tristesa.
en un sac ben lligat,
al fons del mar,

qui diria que vaig trovar la flor de la vida,
en una illa deserta,
on ningú hi ha estat,

qui diria que per tercera vegada he entrepusat,
amb una roca tant gran,
que m'ha ofegat,

i aci estic,
on no volia estar,
i amb qui puc parlar?

 A mart tot es lo que es, un mar d'ilusions,

fins quan durarà?