Moranella

moranella era de granissada,
escolta'm el pit,
com una morquera,
i sent el neguit,
d'allò que m'envaeix,

moranella, oh moranella !
de repassar el meu cor,
soda liquida ha sortit,
i en els teus llavis,
tocadís m'he tornat,

vellotejar es lo que faig,
i una gavarrera,
et deixó de llegat

aixi doncs,
fes veritat els teus sommis,
i la gaudidora seras....

sommi

essent deessa,

de la dolça tendresa,

i un somriure feliç,

m'aixeca els parpells,

amb bona sorpresa,

de ser una princesa

Doncs...

Doncs serà que soc un timid,

o serà,

la teva mà,

al aproparse,

m'afalaga,

fins l'ànima,

,.......

.....

Si hom pogues navegar,
no li farian falta pas veles,
només el pensament,
amb amor i ternura,
et faria sentir,
els desitjos del mar,
algun dia jo seré l'aigua,
i tu el vent,
la nostra força el desig ardent,
que bonic es sommiar,
i puguer mullar la mar......