de mirades profundes,entre gestos desdibuixats,
jo volia parlar,
a quins ulls havia de mirar?,
que fosin profunds i clars,
era mud però avui ja no,
buscavem darrera les ombres,
entre escots i cuixes,
a forfollons n'hi havia,
i tant sols tu passat el temps,
em despertares les vides amagades,
com un solista trencares el meu silenci,
pintant olis de floretes,
el meu cor compungit,
s'ha refet per moments,
amb abraçades,
i com comuner que vaig ser,
ara soc lliure en la devesa,
tanta tendresa es una flabel.lació,
i sense rasclar el meu cos,
reapareixo en un mon,
on tot em sembla be,
Gràcies per ser com ets....
