no li farian falta veles,
només el pensament,
lluny es el dia que em podràs estimar,
llavors,
jo serè l'aigua,
tu el vent,
i la nostra força,
el pensament,
i a sa cala,
tots dos junts podrem endinçar-nos,
en el mon d'alta mar,on les roques no fan mal,
i les ànimes son de cristall,
ofegar-nos d'amor verdader,
surar d'orient a ponent,
i els estels allà dalt, on han de ser.
