Sa Cala

 Si hom navegues en aquest vaixell,
no li farian falta veles,
només el pensament,
lluny es el dia que em podràs estimar,
llavors,
jo serè l'aigua,
tu el vent,
i la nostra força,
el pensament,

i a sa cala,

tots dos junts podrem endinçar-nos,

en el mon d'alta mar,

on les roques no fan mal,

i les ànimes son de cristall,

ofegar-nos d'amor verdader,

surar d'orient a ponent,

i els estels allà dalt, on han de ser.